Eivissa i Formentera

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) està duent a terme un estudi sobre les eines macrolítiques de tres jaciments prehistòrics de l’illa de Formentera, que pertanyen al període de l’Edat del Bronze. L’estudi s’emmarca en el projecte ArqueoBarbaria, finançat pel Consell de Formentera i l’Agència Estatal d’Investigació, i forma part de la línia de recerca ‘Prehistòria recent del Mediterrani Occidental’, desenvolupada a les Balears, Còrsega i Sardenya pel investigador Pau Sureda, de l’Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC. Segons ha informat el CSIC en un comunicat, l’estudi ha permès aprofundir en qüestions relacionades amb el procés de producció, la tecnologia i l’ús de les eines macrolítiques dels jaciments de Ca na Costa, Cap de Barbaria II i Sa Cala, combinant mètodes d’estudi funcional i microanàlisi. Les eines macrolítiques són objectes de pedra de grans dimensions, com ara molins, polidores, percutors o maces, que s’utilitzaven per a diferents activitats, com ara la mòlta de cereals, la poliment d’objectes o la mineria. El investigador Pau Sureda ha assenyalat que “Formentera va ser una de les últimes illes del Mediterrani en ser colonitzada per l’home a finals del tercer mil·lenni a.C.”. A més, ha recordat que “típica d’un entorn semiàrid, l’Illa és petita i pobra en recursos i biodiversitat”. Sureda ha explicat que aquest estudi ha mostrat tecnologies similars, seguint patrons tipològics i funcionals semblants als de la resta de Balears. Aquesta tecnologia comuna es reflecteix en la forma en què es van adquirir les matèries primeres, així com en la fabricació, les estratègies de manteniment i l’ús de les eines macrolítiques. També ha assenyalat que les anàlisis integrades de fitòlits i midó dels kits d’eines de mòlta mostren evidències de l’explotació d’espècies de la família del mill durant l’Edat del Bronze, cereals que estan ben adaptats a sòls pobres en nutrients. “La producció i l’ús d’aquesta tecnologia pètria suggereixen com les primeres comunitats humanes de l’illa van aconseguir i van compartir coneixement social sobre el paisatge insular i les seves limitacions ambientals”, ha afegit. Per últim, Sureda ha indicat que aquesta investigació arqueològica integradora a Formentera “ha mostrat el desenvolupament d’un conjunt d’estratègies innovadores, diversificades i intensives d’explotació de recursos, subratllant l’alta adaptabilitat i resiliència de les societats prehistòriques, així com l’intercanvi de tecnologia dins de l’arxipèlag balear i la seva evolució independent de les tecnologies continentals”.

A la recerca de les eines macrolítiques dels primers habitants de Formentera

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) està duent a terme un estudi sobre les eines…

"Això Sí és Nadal", la campanya del Consell d'Eivissa per fomentar el producte local per les festes

“Això Sí és Nadal”, la campanya del Consell d’Eivissa per fomentar el producte local per les festes

El Departament de Medi Rural i Marí del Consell Insular d’Eivissa ha presentat la campanya…

Eivissa inverteix més de 3 milions en el nou vial de vianants de Santa Eulària

Eivissa inverteix més de 3 milions en el nou vial de vianants de Santa Eulària

El vicepresident primer del Consell d’Eivissa i conseller de Territori, Ordenació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries…

La justícia admet la regulació de s'Estany des Peix per part del Consell de Formentera

Un informe detalla les deficiències dels amarraments ecològics de s’Estany des Peix

El Consell Insular de Formentera ja compta amb un informe que va encarregar el president…

Formentera interposa 28 denúncies durant l’estiu per acampades il·legals

El Consell Insular de Formentera ha interposat al llarg d’aquest estiu un total de 28…

El FORA VILA està d’estrena. Avui estrena el seu nou logotip, el segell que a partir d’ara representarà la publicació digital que precisament aquests dies compleix el seu tercer aniversari. Com no podia ser d’altra manera, el color escollit per estampar a la pantalla les lletres de l’expressió FORA VILA és el verd, un verd terrós que vol transmetre els valors del nostre diari: l’essència de la terra, el sector primari, la sostenibilitat, la biodiversitat, la terra i tot allò que hi creix, hi viu, s’hi produeix; tot allò que ha generat al llarg de la història. L’equip de dissenyadors de l’empresa sollerica Som2 s’ha encarregat de la creació d’aquest nou logotip. Gràcies a la seva llarga experiència en creativitats lligades a productes de la terra i a la Serra de Tramuntana, ha sabut captar a la perfecció l’essència del FORA VILA i resumir-la en aquestes simples vuit lletres que tan bé ens defineixen. FORA VILA continuarà amb la seva labor de divulgació i informació de tot allò relacionat amb el sector primari, el medi ambient, els pobles de les Illes Balears, el fora vila en majúscules.

FORA VILA estrena logotip

El FORA VILA està d’estrena. Avui estrena el seu nou logotip, el segell que a…

El Consell d'Eivissa posa en marxa les obres de consolidació de la Torre de sa Blanca Dona, prèvies a la restauració

El Consell d’Eivissa posa en marxa les obres de consolidació de la Torre de sa Blanca Dona, prèvies a la restauració

El Consell Insular d’Eivissa ha iniciat les tasques de consolidació de la Torre de sa…

Vi de la Terra Eivissa tanca una temporada amb un raïm poc productiu

El rècord d’hectàrees dedicades a la producció de Vi de la Terra Eivissa no s’ha…

Comencen els treballs de construcció del trull de Formentera

Comencen els treballs de construcció del trull de Formentera

El Consell Insular de Formentera ha iniciat els treballs per a la construcció i equipament…

El FOGAIBA aprova el projecte de reforma i modernització de l'escorxador d'Eivissa

El FOGAIBA aprova el projecte de reforma i modernització de l’escorxador d’Eivissa

El consell de direcció del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears…