Patrimoni

Marratxí ha inaugurat aquest dissabte la 40a edició de la Fira del Fang, una trobada imprescindible per als amants de la ceràmica i l'artesania a les Illes Balears. La fira, que se celebrarà fins al 9 de març a la Plaça de l'Església de Sant Marçal, a Sa Cabaneta, compta amb la participació de 28 artesans i una extensa programació d'activitats. L'acte inaugural ha començat amb la tradicional plantada i ballada dels Gegants Madò Bet i Marçal, acompanyats pels Xeremiers de Marratxí. Hi han assistit diverses autoritats, com el batle Jaume Llompart, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i altres representants institucionals. Després del tall de cinta, han recorregut els estands i han conversat amb els artesans sobre les seves creacions, que combinen tradició i innovació. Aquest 40è aniversari de la fira vol consolidar Marratxí com a epicentre de la ceràmica a Balears i projectar-ne el futur. "Aquest aniversari és una oportunitat per reivindicar la nostra identitat i apostar pels joves, amb tallers i visites escolars", ha destacat el batle Jaume Llompart. Enguany, 1.600 infants participaran en les activitats didàctiques. La programació inclou tallers de modelatge, exhibicions de tècniques tradicionals, concerts i espectacles culturals. A més, ceramistes d'altres regions, com Barcelona, Alacant i Astúries, exposen les seves peces a la fira. Paral·lelament, s'ha inaugurat l'exposició del Premi Benet Mas, sota el títol "La pell intangible: El futur de la ceràmica", creada pel Col·lectiu LAP. Aquest projecte explora la relació entre la ceràmica, l'art contemporani i la tecnologia digital. "No hi ha hagut una exposició com aquesta abans", ha afirmat la regidora de Cultura i Ceràmica, Carmen Cañellas. La cloenda de la fira, el 9 de març, comptarà amb un espectacle de foc a càrrec dels Dimonis des Fang, tancant una edició especial que posa en valor la tradició i la innovació en el sector ceràmic.

Sant Marçal obri les portes de la 40ena edició de la Fira del Fang

Marratxí ha inaugurat aquest dissabte la 40ena edició de la Fira del Fang, una trobada…

Sóller restaura els caparrots, inspirats en els personatges del conte de Blancaneus

Sóller restaura els caparrots, inspirats en els personatges del conte de Blancaneus

L’Ajuntament de Sóller ha posat en marxa un projecte per a la restauració dels caparrots…

La Fira del Fang de Marratxí encalenteix motors amb un homenatge als seus impulsors

La Fira del Fang de Marratxí encalenteix motors amb un homenatge als seus impulsors

Marratxí va viure ahir una nit històrica amb la celebració de la gala del 40è…

L'ahir i l'avui de la Serra de Tramuntana en imatges

L’ahir i l’avui de la Serra de Tramuntana en imatges

El Consell de Mallorca ha presentat un nou projecte de refotografia que permet comparar l’evolució…

El Camí de Cavalls de Menorca es dona a conèixer a la fira del Transgrancanaria

El Camí de Cavalls de Menorca es dona a conèixer a la fira del Transgrancanaria

El Camí de Cavalls i Menorca han estat protagonistes destacats a la fira de la…

El Consell de Mallorca adquireix una moneda històrica de l'any 1044 per al Museu de Mallorca

El Consell de Mallorca adquireix una moneda històrica de l’any 1044 per al Museu de Mallorca

El Museu de Mallorca ha ampliat la seva col·lecció numismàtica amb l’adquisició d’un dírham de…

El músic Jordi Savall, investit doctor honoris causa per la UIB

El músic Jordi Savall, investit doctor honoris causa per la UIB

El músic i investigador Jordi Savall ha estat investit avui doctor honoris causa per la…

El Consell de Menorca i el SEPRONA s'alien per detectar infraccions urbanístiques en sòl rústic

El Consell de Menorca i el SEPRONA s’alien per detectar infraccions urbanístiques en sòl rústic

El Consell Insular de Menorca i el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de…

L’artesania -o indústria- del brodat va tenir una gran importància durant la meitat del segle XX a Sant Llorenç des Cardassar i va representar un complement econòmic destacat per a les famílies del municipi. L’Ajuntament vol consolidar la protecció d’aquesta etapa mitjançant la creació d’un museu, el Museu del Brodat i el Teixit (MUBROT) que tira tira s’està bastint a partir de donacions de totes aquelles persones que estaren lligades al sector. Aquest mateix 2025 el museu ha d’obrir les portes. La manufactura dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar va començar a inicis del segle XX de la mà d’un grup d’empresaris catalans que aportaren la matèria primera. Amb el temps, la febre pel brodat va créixer i es va estendre i les llorencines (les dones representaven el 97% de la mà obrera) foren les propietàries d’una trentena de tallers dedicats als brodats i a la confecció de roba femenina i infantil. Avui, tan sols roman obert un taller de confecció a Son Carrió, que recorda una etapa ja pretèrita. Una de les millors coneixedores d’aquesta etapa és Lourdes Melis, autora del llibre “Tallers, brodadores i Brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974)” i responsable del MUBROT. Melis explica que s’està treballant encara en la fase constitutiva del museu que consisteix en la recopilació de material: maquinària, peces de roba, catàlegs, fotografies, testimonis, documentació... Molt extensa és la col·lecció de peces que van arribant des de diferents àmbits, per omplir la planta superior de l’arxiu municipal, on el MUBROT hi tendrà la seva seu. Dues etapes L’artesania del brodat va arribar a Sant Llorenç l’any 1924 i es pot considerar que va tenir bona salut fins l’any 1974. Són cinquanta anys d’una activitat econòmica, social, artística i feminista. De fet, el passat mes d’octubre va tenir lloc l’exposició “Cent anys de brodats a Sant Llorenç”, que va servir per donar l’impuls definitiu al futur museu. Lourdes Melis ha explicat que l’existència de la línia de tren va ser fonamental perquè un grup d’empresaris catalans es fixassin en Sant Llorenç com un poble on instaurar aquesta activitat. Melis té molt clar que es tracta d’artesania: “És cert que el brodat es feia amb màquines, però qui controla la màquina és el treballador, i l’artesania deixa de ser artesania quan el treballador deixa de controlar la màquina”. A més, sosté que “devia ser molt més difícil brodar amb la màquina que no fer-ho a mà”. A partir de 1924 les brodadores es dedicaren a estampar els seus motius ornamentals sobretot en peces de roba de la casa: llençols, roba de caixada, tovalles... Després de la Guerra Civil, que va suposar una baixada molt important de l’activitat, hi va haver una transformació important del sector i comencen a arribar comandes molt més relacionades amb el turisme i els souvenirs: bruses, faldetes, vestits... I també els motius florals i geomètrics es combinen amb altres en els que hi figuraven, fins i tot, bous o sevillanes, motius usuals en els records de l’època que s’emportaven els turistes cap als seus països. Les brodadores exporten els seus productes. Fins i tot arriben comandes de grans empreses com Galerías Preciados i, explica Melis, que l’activitat brodadora esdevé importantíssima a nivell econòmic, fins al punt que molta de la inversió que es realitza a la costa durant aquesta etapa prové dels guanys aconseguits mitjançant el brodat. També destaca la independència que guanyen les dones gràcies a aquesta activitat. La torrentada La torrentada de 2018 va fer obrir els ulls a molts llorencins de la importància de crear un museu. Moltes cases que havien estat tallers aprofitaven la neteja per llançar-ho tot, “i això no es podia perdre”, diu Lourdes Melis. La idea de crear un museu es consolida i es fa efectiva, i ja es pot dir que en aquest moment ja està actiu, malgrat no haver obert les portes. Ho fa de la forma més democràtica i participativa possible, amb consultes a la població, comissions de participació ciutadana i sense idees preconcebudes. El MUBROT es va bastint des de la base i tenint molt en compte les llorencines que encara recorden el seu lligam amb l’activitat brodadora que els va donar feina, llibertat, independència i futur. Fotos: Fotografies Antigues de Sant Llorenç des Cardassar

Sant Llorenç crea un museu dedicat als anys daurats de l’artesania del brodat

L’artesania -o indústria- del brodat va tenir una gran importància durant la meitat del segle…

El Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General d'Habitatge i Arquitectura, ha proposat l'emblemàtic edifici des Sindicat de Felanitx per participar en el concurs internacional d'arquitectura Europan 18. Aquest edifici, propietat del Consell de Mallorca, es presenta com un dels possibles emplaçaments d'aquest prestigiós certamen, que ofereix l'oportunitat a arquitectes europeus menors de 40 anys de desenvolupar projectes innovadors. El director general d'Habitatge i Arquitectura del Govern, José Francisco Reynés, va presentar la proposta aquest dimecres al Comitè Nacional d'Europan, a Madrid, durant una reunió celebrada a la seu del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. La iniciativa compta amb el suport del Consell de Mallorca, que serà col·laborador en el desenvolupament del projecte en cas que es Sindicat de Felanitx sigui seleccionat com a emplaçament en aquesta edició del concurs. Europan, un dels concursos més reconeguts en l'àmbit arquitectònic, s'inicia amb una primera fase de presentació de localitzacions, que es prolongarà fins a mitjan octubre, quan es farà la selecció definitiva. Un cop triades les localitzacions, començarà la fase de presentació de projectes arquitectònics. L'edifici des Sindicat de Felanitx, construït entre 1919 i 1922, és un antic celler cooperatiu inclòs en la llista dels 100 elements del Patrimoni Industrial d’Espanya. La seva importància arquitectònica i històrica va ser reconeguda l'any 2019 quan el Consell de Mallorca el va declarar bé d'interès cultural (BIC) amb la categoria de monument. Ara, amb aquesta proposta de recuperació, es busca donar una nova vida a aquest edifici, que és un referent per la seva tipologia, estil i construcció. El Govern de les Illes Balears ja ha aconseguit èxits en edicions anteriors del concurs Europan, amb projectes seleccionats i premiats com els habitatges de promoció pública a Ca n'Escandell, a Eivissa, l'any passat. A Mallorca, altres projectes destacats han estat la reordenació de la Platja de Palma a la zona de s’Arenal, l'ordenació del passeig marítim de Palma o el projecte de l'estació de metro en el Parc Bit. Amb la nova candidatura des Sindicat de Felanitx, el Govern reafirma el seu compromís amb la innovació arquitectònica i la preservació del patrimoni històric de les Illes.

Consell, Govern i Ajuntament perfilen el projecte d’Es Sindicat per acudir al concurs European 18

El Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Felanitx han…