Toni Feliu: “Mallorca és un món petit però tenim una biodiversitat impressionant de fruiters, llavors, cereals, lleguminoses…”

Toni Feliu és vicepresident de l’Associació de Varietats Locals. Pagès, defensor de l’agrodiversitat i de les races autòctones. L’Associació de Varietats Locals compleix enguany 20 anys de vida amb més de 200 associats. Es va constituir l’any 2002 a partir de la proposta de pagesos, tècnics i estudiosos de l’agrobiodiversitat de les Illes Balears. Treballa per a la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters, així com dels coneixements pagesos que hi van associats. Quan Toni Feliu parla de varietats locals, ens parla també de cultura, d’herència i d’una manera de menjar i de viure.

Pregunta.- Què són les varietats locals?

Resposta.-  Són aquelles que es cultiven a les nostres terres des de fa molts d’anys, que els nostres avantpassats varen anar seleccionant i poc a poc han arribat al nostre temps. Són varietats adaptades al nostre medi ambient, al nostre clima mediterrani, i per això solen ser més resistents, aguanten més la sequera. Una varietat local produeix manco, però no necessita tants de requeriments: tenen manco malalties i manco problemes. Clar, tens menys quilos, d’acord. Però les altres creen molta quantitat però resten qualitat.

P.- Per què és important conservar-les?

R.- Per que és important cuidar el català? Per què hem de salvar el ball de bot? És un bé immaterial, no només el propi producte, sinó també el nom, la història que hi ha al darrera. Cada varietat té la seva història i per això es important donar-les a conèixer i dignificar-les.

Cada varietat té la seva història i per això es important donar-les a conèixer i dignificar-les”

P.- Quan es comencen a introduir llavors de fora?

R-Tot això comença amb el boom turístic. Entren persones però també entren materials, sigui menjar, sigui de construcció o de qualsevol cosa. Són uns anys en que lo nostro no val res, és més bo tot el que ve de fora. Si m’haguessis dit fa 30 anys o 40 que emprava l’albergínia, el pebre ros, la tomàtiga de ramellet, la ceba blanca…, pensava que això aguantaria tota la vida, idò no. Fins i tot, molta de gent que ve de fora no sap que existeix tot això, ni sap que hi ha un porc negre, ni sap que hi ha una raça d’aquí, ni sap que hi ha una tomàtiga de ramellet.

Ara diuen moltes mentides pel màrqueting. Hi ha tomàtigues que te diuen que són de ramellet i és mentida, són tomàtigues híbrides d’empreses privades que el que fan és embullar la gent. Aquestes empreses ho fan per guanyar doblers, s’aprofiten del nom, però estan enganant la gent. I clar, l’associació està per vetllar per aquestes coses.

P.- Per què es decideix crear l’Associació de Varietat Locals. Quina era la situació fa 20 anys?

R.- Va dur molta de feina. Primer es varen formar totes les associacions de les races autòctones, i sempre va quedar el tema vegetal a l’aire. Fins que un grup de gent vàrem veure que hi havia unes ajudes a nivell europeu pels recursos genètics de cada zona i ningú les havia demanades. Ho vàrem saber gràcies a un tècnics que hi havia a la Conselleria d’Agricultura i les vàrem demanar, per això vàrem fer una llista ràpida del material que hi havia, ho enviàrem i ens ho acceptaren. L’ajuda anava vinculada al pagès, al que ho cultivava, però per això era necessària una associació que ho acreditàs. I així va començar, érem poquets i ara crec que som una de les associacions més grosses que hi ha.

P.- Fa 20 anys com estava la conservació de les varietats locals?

R.- Hi havia gent que encara conservava llavors, però veiem que si no ho preservàvem s’aniria decantant. En tema colflori quedava l’amo en Pistoleta d’Alcúdia, hi havia gent major que quedava que s’ha anat morint, i si no haguéssim agafat el relleu se n’hagués anat a norris. Tenim tanta riquesa a Mallorca, és impressionant el que hi ha.

P.- I quins objectius vos marcàreu des de l’associació?

R.- Hi va haver uns anys que hi havia aquesta ajuda i anàvem fent petites coses perquè tots som voluntaris. Fins que vàrem trobar que hi havia d’haver una persona o dues que sempre vetllàs, que hi hagués una coordinació, perquè avui en dia la paperassa te menja. A una associació si no hi ha tècnics o una persona que hi estigui al damunt, hi ha tantes coses i tantes subvencions, que si no hi estàs a damunt no hi arribes. N’Aina, na Maria, en Manel, que duen el dia a dia de l’associació han estat una cosa bona, perquè estan pendent de si surt res.

L’Associació és una manera de fer germanor, de trobar-mos perquè un pic o un altre ens hem de menester”

L’associació ha estat una manera que la gent tengui més consciència, i també va molt bé que els propis pagesos es sentin recolzats, que hi ha algú que pensi amb ells. I el tema de l’ajuda, no es faran milionaris, però tenen un copet a l’esquena. És una manera de fer germanor, de trobar-nos perquè un pic o un altre ens hem de menester.

Te posaré un exemple perquè ho vegis. Fa poc férem un curs d’arròs, i en aquest curs devora jo tenia un al·lot jove i xerrant xerrant, un moment que ell se n’havia anat, vaig dir “jo vaig conèixer en Joan Beia de Sa Pobla, que va ser un dels fundadors”. I me diuen, idò el que tenies devora era un net de l’amo en Joan. Basta dir-te que llavors me va cridar i es va emocionar tant que quasi ens vàrem posar a plorar. En el sentit que havia fet coses i el seu padrí li havia ensenyat. I això te dona aquestes alegries, en el sentit de que si fas les coses ben fetes, pots anar per tot.

P.- Pel fet de ser una illa s’han conservat més varietats antigues?

R.- Ara fa poc ens vàrem reunir amb la Red de Semillas, d’àmbit estatal, i quan jo sent els de la Península, veig que no tenen tant com noltros. A Mallorca tenim quasi de tot. Es un món en petit i tenim una biodiversitat impressionant de plantes de llavors, arbres fruiters, cereals, lleguminoses,… fins i tot molts de cultius tropicals s’adapten com l’advocat i la xirimoia. València, que és València, no té cap carxofera, i noltros tenim una varietat de carxofa negra. En tarongers tenim sis o set varietats, ametllers, garrovers,… no tendrem superfície però no dubtis que tenim un bagatge molt gros. Tenim moltes varietats de tomatigueres, pebrers, el pebre ros no existia a la península i el vàrem haver de dur a Almeria. I el trempó sense un pebre ros i una tomàtiga i una ceba blanca, no té sentit.

La societat avui en dia, la gent jove, sabrà de diferents marques de cotxes, de mòbils, d’ordinadors, però el que és elemental de la vida mateixa, que es alimentar-te cada dia és totalment desconegut.

P.- Hi ha etiquetatge per a les varietats locals? El consumidor rep aquesta informació?

R.- El futur és aquest. S’ha d’etiquetar, malauradament, perquè la gent ja perdut la noció del que és una cosa i que és l’altra, no ho sap diferenciar. I també hi ha empreses que se n’aprofiten i enganen a la gent.

El Govern mateix fa un protocol de l’acte, però a un càtering no empra producte local i de temporada”

P.- També la demanda exigeix que es duguin coses de fora, perquè la gent vol menjar de tot, tot l’any.

R.- També la gent no sap l’estacionalitat que hi ha. Cronològicament les menges de les persones es feien per una època: les panades, els cocarrois, la coca de verdura, la coca de trempó. Tot això es feia una època determinada. El trempó es fa a l’estiu, però si has anat a esdeveniments, a coses que fa el Govern o altres organitzadors, veuràs a l’hivern una coca de trempó i una coca de verdura. Les coques de trempó són d’estiu o les coques de pebres, les coques de verdura són d’hivern. El Govern mateix fa un protocol de l’acte, però a un càtering no empra producte local i de temporada.

Molts de forns no compren productes d’aquí, tot ho compren a fora perquè és més barat. Tot sempre és barat de fora. La gent, els propis productors, panades n’hi ha tot l’any…. i els hotels quan varen començar sí que estaven adequats al territori, tots els hotelers tenien una finca per produir, i ara no. El món turístic ens dona l’esquena, llevat del peix i els vins, tot lo altre és igual. No vull dir que no n’hi hagi, estic parlant en general, que els hotels no fan un menjar d’aquí.

I un altre cosa, les denominacions d’origen i les IGP (Indicació Geogràfica Protegida) també ens han donat l’esquena. Per exemple, els vinaters sempre han posat un tant per cent molt baix de varietat local. Ha passat amb la sobrassada, els porcs són de fora… i hem de dir les coses pel seu nom.

Les denominacions d’origen i les IGP les han fetes els elaboradors, no les han fetes els productors, els pagesos”

P.- Per què és tan complicat. Té més cost produir amb varietats locals?

R.- Les denominacions d’origen i les IGP les han fetes els elaboradors, no les han fetes els productors, els pagesos. Són els que venen la sobrassada o les ensaïmades, i no hi ha hagut un criteri. També el Govern ha estat molt tou, no hi ha hagut Governs valents, que estimin el d’aquí. No hi ha uns criteris objectius. Perquè cau pel seu propi pes, l’ensaïmada es va inventar amb el blat xeixa, amb la flor del blat xeixa, jo no dic que no es facin ensaïmades de tot tipus, però n’hi ha d’haver unes amb el blat original. No dic que no hagi de conviure lo altre, però hi ha d’esser. Ni jo com a Toni Feliu, ni com a associació ens lucram amb tot això, només volem que les coses es diguin pel seu nom.

Els hotels sempre estrenyen els preus, els menús els han de sortir el més barat possible”

P.- Quines són les demandes de l’associació?

R.- Que s’identifiqui, i que no sigui un sobre cost per al pagès, ho ha de fer la conselleria, perquè si no sempre tot repercuteix sobre el producte. I si no el que passa, és que només ho fan els grossos.

Amb la nova Llei Turística s’inclou el 3, 4 i 5% que volen fer que els hotels comprin de producte local, i pareix que han fet un ou de dos vermells. Però, primer de tot: què és producte local? Comprar una llavor a una empresa que l’ha feta a la Xina perquè surt més barat i feim la tomàtiga aquí. O aquella llavor que han fet els padrins de tota la vida i l’hem sembrada? O aquell porc que ens duen de fora? Això engana el personal. Primer hem de definir què és el que volem? Aquests percentatges, si mires les fotos, a part d’anar-hi les tres OPAs, hi van els grossos. Això no arribarà a les empreses petites, no ens comprarà cap hotel a les empreses petites, ho sé cert. A part, els hotels sempre estrenyen els preus, els menús els han de sortir el més barat possible, i en general, han de fer rendible la seva empresa. No dic que no ho hagin de fer, però aquest 3% no ens afavoreix.

P.- També parlam de la mentalitat de la gent, d’educació.

R.- Es un cúmul de coses.

P.- Quina és la situació de conservació de les varietats locals?

R.- La situació ha millorat. Ens coneixem més gràcies a l’associació, però també hem de dir que  aquí no es fa investigació, no hi ha estudis per fer noves varietats. I les podem fer perquè tenim un bagatge molt gros, és el que feien els nostres padrins. Però ara no hi ha observació, ni investigació, sempre ens diuen que lo de fora és lo millor i no és vera. Tenim molt i hi ha coses molt bones. Gràcies a la biodiversitat, gràcies a ser diferents. Com més siguem, més riurem.