La càrrega d’usuaris sobre les platges ha crescut un 27% en només quatre anys

L’Informe Mar Balear (IMB) ha recopilat informació actualitzada sobre l’estat de les platges de les Illes Balears. Es deriva d’un projecte col·laboratiu on hi participen, des de fa tres anys, totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades i recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per tal de poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits d’informació de la recerca marina.

Les conclusions més rellevants són:

● La càrrega d’usuaris sobre les platges —ecosistemes molt fràgils— ha crescut un 27% en els últims 4 anys.
● Les platges urbanes (com per exemple s’Arenal, cala Millor, cala Blanca, cala en Porter) mostren una major erosió.
● Empitjora la qualitat de les aigües de bany des del punt de vista sanitari.
● Cal establir sistemes per fer un seguiment continu sobre l’evolució ecològica d’un major nombre de platges.
● Per aconseguir una millor gestió de les platges cal combinar informació sobre l’evolució sedimentària i la capacitat de càrrega, i tractar els problemes d’erosió amb accions més econòmiques i sostenibles a llarg termini.

Aquestes són algunes de les conclusions del capítol “Platges” de l’Informe Mar Balear 2022. Les platges formen sistemes complexos, dinàmics i molt fràgils que aporten beneficis ecològics i econòmics a la societat balear. Ajuden a protegir el litoral i són un dels principals atractius turístics de les Illes. Les construccions i una alta càrrega d’usuaris amenacen el seu balanç sedimentari. Per establir una gestió adequada de les platges, és necessari conèixer la seva evolució sedimentària, la freqüentació per terra i mar, i tenir un control sanitari de les aigües de bany.

Les platges urbanes pateixen una major erosió i es recuperen pitjor enfront dels temporals.

• Les construccions a platges (ports, aparcaments) i el trànsit d’usuaris modifiquen els paràmetres naturals de sedimentació. Per exemple s’Arenal i sa Ràpita acumulen sediment a les zones de port, mentre que les altres zones mostren erosió. Es Trenc mostra un major retrocés a les zones de major pas d’usuaris.
• Entre 2002-2012, Mallorca i Formentera mostren un 20 % de les platges amb retrocés a la línia de costa, mentre que Menorca i Eivissa ho fan en un 10 %.
• Cala Millor i Cala Deià mostren retrocés, la primera a conseqüència de rehabilitacions dirigides al turisme i esbarjo, i la segona a conseqüència d’un onatge més intens.
• Estudis de les línies de costa de 52 platges de Menorca mostren un major retrocés a cala Blanca, platja de Llevant de Son Saura, cala en Porter, sa Caleta i platja de Son Saura. Les que més han avançat són es Canutells, Punta Prima i es Grau.
• És necessari incloure informació més actualitzada dels estudis sedimentaris de platges.

L’any 2021 disminueix la qualitat de les aigües de bany de les Illes Balears.

• Eivissa és l’illa que presenta un major percentatge de zones de bany amb una qualitat inferior a excel·lent.
• Les aigües de Formentera presenten una qualitat de bany excel·lent, mentre que a Menorca hi ha una platja (sa Caleta) amb qualitat insuficient.
• L’any 2021 s’han registrat 47 incidències de recomanació de no bany i 12 de prohibició de bany. Aquestes sumen un 28 % més (13 incidències més) que en 2020. 

Augmenten els usuaris de les platges de Menorca, tot i arribar menys turistes a l’illa. Des de 2001 l’OBSAM i el Consell Insular de Menorca fan recomptes d’usuaris i d’embarcacions recreatives ancorades a platges de Menorca.

• L’any 2021, Menorca va rebre un 15 % menys de turistes que l’any 2019 (prepandèmia).
  Així i tot, va continuar augmentant el nombre d’usuaris a les platges.
• L’any 2021 s’assoleix el màxim nombre d’usuaris comptabilitzats: 31.805 persones; un 17 % més que l’any 2019 (prepandèmia).
• La superfície d’arena òptima per usuari ha de ser 10 m2 a platges verges i 5m2 a platges urbanes. Les platges amb menor superficie disponible per banyista (< 3 m2/usuari) són les platges urbanes i verges amb algun tipus de servei: Binidalí, cala Mitjana, Macarella, Tirant-Platges de Fornells, Sant Adeodat i Son Xoriguer.
• Des de 2010 la càrrega mitjana que suporten les platges de Menorca es troba per damunt del límit òptim (> 100 % de capacitat de càrrega).
• Són necessàries dades sobre els usuaris de platges de la resta de les Illes (Mallorca i Pitiüses). 

L’any 2021 es va registrar el major nombre d’embarcacions ancorades a les platges de Menorca en els darrers 20 anys. Els navegants recreatius prefereixen platges sense urbanitzar.

• El major nombre d’embarcacions recreatives comptabilitzades es donen a La Vall-es Bot i es Tancats, Son Saura-Bellavista, Santandria, i Macarella-Macarelleta. 
• L’any 2021, 12 platges registren > 40 embarcacions, el que suposa el doble de platges que en 2020. 
• La major càrrega nàutica un mateix dia de 2021 es dona a: la Vall-es Bot i es Tancats (141 embarcacions), Son Saura-Bellavista (82), Santandria (82), i Macarella-Macarelleta (72). 

L’Informe Mar Balear (IMB) és un projecte col·laboratiu on participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per tal de poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits d’informació de la recerca marina. El projecte acaba de complir 3 anys.

La primera edició (2020) es va publicar en paper i es va presentar al Parlament de les Illes Balears. Per la segona edició (2021) es va passar al format digital, amb la pàgina web www.informemarbalear.org on es posa tota la informació disponible a l’abast de tothom. En aquesta tercera versió, els 10 capítols dels quals consta l’IMB s’aniran actualitzant al llarg de l’any.