El Govern anuncia una primera línia d’ajudes per pal·liar els efectes de la sequera en el sector agrari i ramader

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha anunciat avui un pacte amb el sector per convocar una primera línia d’ajudes per pal·liar els efectes de la sequera en el sector primari. Aquesta primera convocatòria extraordinària, dirigida a les explotacions professionals i prioritàries, comptarà amb un pressupost inicial de 5.650.000 milions d’euros, però es pot incrementar segons les necessitats.

Una primera ajuda, amb un pressupost estimat de tres milions d’euros, es destinarà al suport del sector ramader per l’increment dels costs d’alimentació derivats de la sequera. Els beneficiaris han de ser titulars d’explotacions ramaderes prioritàries o professionals. També s’obrirà una convocatòria extraordinària de subvenció per sembrar cereals, farratges i lleguminoses per un import d’un milió d’euros.

Una altra de les propostes ha estat la possibilitat d’ampliar la campanya de llavors certificades de cereals, lleguminoses i farratgeres per a la pròxima campanya de tardor-hivern de 2024. El pressupost inicial és d’1.250.000 euros.

Aquest anunci l’ha fet durant la Comissió per a la Resposta i Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic que avui ha celebrat la seva primera reunió. Una comissió molt reclamada pel sector primari de les Illes davant la situació actual de sequera, que ha afectat de manera directa el cicle vegetatiu dels cultius i les explotacions ramaderes.

El Govern recorda en un comunicat que, actualment, la creació de la Comissió per a la Resposta i Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic es troba en fase de revisió de les al·legacions presentades i que l’ordre definitiva de creació es publicarà en el Butlletí Oficial des les Illes Balears en les pròximes setmanes. Així i tot, davant la urgència de la situació, s’ha decidit avançar la primera reunió.

En aquest sentit, la presidenta ha explicat que «aquesta mesa té l’objectiu d’impulsar actuacions per mitigar els efectes del canvi climàtic en el sector agrari i perquè s’hi pugui adaptar, i alhora també vol apostar pel sector i fer-lo un aliat en la lluita contra el canvi climàtic per la seva capacitat de mitigar-ne les conseqüències. Volem cercar estratègies i també impulsar estudis i investigacions per trobar fórmules de resiliència del sector a aquests efectes; per exemple, als efectes de la sequera».

Juntament amb Margalida Prohens, també han assistit a la reunió el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández; la gerent de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), Georgina Brunet; representants dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera; les principals associacions agràries i ramaderes de les Balears i cooperatives; representants dels consells reguladors de les denominacions d’origen protegides i indicacions geogràfiques protegides de les Illes Balears, i un representant dels estudis del grau d’enginyeria agroalimentària de la Universitat de les Illes Balears.

Durant la seva primera intervenció, el conseller Simonet ha volgut recordar l’objectiu principal d’aquesta Comissió, que «funcionarà sempre en total coordinació amb el sector. Des de la nostra Conselleria sempre apostam pel diàleg, l’intercanvi d’idees i els pactes. Ja coneixem les dades de precipitacions dels mesos d’octubre a desembre de 2023, que són un 80 % inferiors als mateixos mesos en el període de referència. Així, els cultius més afectats són els cereals, els farratges i les lleguminoses. De manera indirecta, i a causa de la seva forta vinculació amb l’activitat ramadera, l’absència de precipitacions també impacta de manera molt greu sobre les explotacions ramaderes. Per això, treballarem en una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini», ha subratllat el conseller. «No parlam només d’ajuda econòmica, sinó de recerca i de projectes que ens permetin un sector primari capaç d’afrontar les adversitats climatològiques i els seus efectes amb més garanties de supervivència», ha recordat Simonet.

En aquest sentit, durant aquesta primera reunió s’ha fet feina sobre una sèrie de propostes de mesures ordinàries i extraordinàries de suport als sectors agraris i ramaders en resposta a la sequera de la tardor de 2023 i l’hivern de 2024.

Altres mesures complementàries

El director general Fernando Fernández també ha explicat durant la reunió algunes altres mesures complementàries a aquest primer paquet d’ajudes, com ara incrementar fins al 40 % de la subvenció per contractar les línies d’assegurança agrària combinada que depèn del Govern. Aquest increment, juntament amb el 30 % que aporta el Ministeri, suposa un 70 % de la subvenció màxima que permet la Unió Europea. A més, també ha defensat la necessitat d’aplicar mesures de flexibilització de la condicionalitat ambiental reforçada i ecorègims en la campanya de la PAC 2024.

Quant als projectes en fase de desenvolupament experimental, es proposa un disseny del sistema del fons de pastures a disposició de ramaders sense base territorial suficient o amb dificultats de cobertura de les necessitats d’alimentació del bestiar, amb un import de 20.000 euros. També s’ha recomanat desenvolupar sistemes d’increment de la suficiència alimentària de la cabanya ramadera de les Balears, amb un pressupost de 35.000 euros.

Projectes de recerca

D’altra banda, la gerent de l’IRFAP, Georgina Brunet, ha estat l’encarregada de fer una presentació detallada dels efectes del canvi climàtic en l’agricultura i la ramaderia de les Illes Balears. En aquest sentit, en aquesta reunió s’han començat a definir una sèrie d’estratègies de recerca centrades en l’adaptació al canvi climàtic i a mitigar-ne els efectes. A més, s’han exposat alguns projectes de recerca concrets en què l’IRFAP fa feina actualment, com ara els projectes «Preservació i recerca de varietats locals per afrontar el canvi climàtic», «Estudi i avaluació de cultius extensius en diferents condicions hídriques», «Conservació, millora i caracterització genètica de les races autòctones com a mesura d’adaptació al canvi climàtic» o el Programa de cria i selecció de reines d’Apis mellifera iberiensis a les Illes Balears per a la conservació de pol·linitzadors, entre d’altres.

Georgina Brunet ha volgut destacar que «el canvi climàtic provoca alteracions en la fenologia dels vegetals i, per tant, és necessari millorar el coneixement relacionat amb la influència de les condicions ambientals sobre la fenologia reproductiva de les espècies, la resposta de les diferents varietats als estressos i les pràctiques de maneig agronòmic més adequades per adaptar-nos als seus efectes».