Joan Gaià, Unió de Pagesos: “El tema de la garrova és un drama”
Joan Gaià i Mascaró és el nou coordinador de la Unió de Pagesos de Mallorca, una entitat liderada actualment per Sebastià Ordines que compta amb prop de 400 professionals del camp adherits. La campanya de la garrova o el manteniment del situat de productors de Mercapalma són alguns dels temes que ara preocupen a aquest sindicat agrari. El futur, explica Joan Gaià, per un tema de costos i de consciència ambiental, passa per pràctiques més respectuoses, i per una pagesia que sigui capaç de vendre els seus productes directament al mercat.
Pregunta.- Quina és la teva tasca com a coordinador d’Unió de Pagesos?
Resposta.- La figura de coordinador-gerent té tres aspectes. Un és intern, el servei que ha de donar Unió de Pagesos als socis, tant alhora de gestionar una ajuda o estar pendent del BOIB, com per fer arribar les seves demandes a l’Administració. Després, un de sectorial, de defensa dels interessos del sector davant l’Administració i també davant del mercat. I el tercer, al que jo li dic fer proselitisme pagès, perquè hem de donar a conèixer les bondats que té la pagesia, com és la gestió del territori i la lluita contra el canvi climàtic. Crec que per aquest darrer, que és el d’obertura al públic, és un bon moment. La gent quan coneix de primera mà el producte i hi ha unes bones pràctiques, ho reconeix i respon.
“Enguany hi haurà molta garrova de pagesos professionals que quedarà als arbres”.
P.-Hi uns temes prioritaris entre totes aquestes qüestions?
R.- Hi ha tot el tema intern, de gestió documental, que és urgent, però n’hi ha d’altres que te passen per davant. L’altra dia vàrem anar a la reunió a la conselleria sobre el tema de les garroves, o per exemple, hi ha problemes al situat de productors de Mercapalma. Les coses urgents poden passar davant les importants.
En el tema de Mercapalma, si l’Ajuntament de Palma junt amb l’empresa que gestiona el mercat, que és de capital públic, creuen que al sector més petit que és el de productors, li han de repercutir això, és mal d’entendre. L’Administració, si hi creu, hi ha de posar recursos, no val que ens pensem que Mercapalma ha de ser un mercat i ha de tenir un sentit comercial, perquè si expulsam els productors de Mercapalma i hi entram una empresa de distribució, perd el sentit.
El tema de la garrova és un drama. Enguany hi haurà molta garrova de pagesos professionals que quedarà als arbres. Un diumenger és diferent, no té costos, però un pagès amb 10 quarterades de garrovers ha de fer números, haurà de posar homes, màquines i combustible. Estam a l’expectativa. Es un drama perquè les finques de la part d’abaix de la pre-Serra s’han estat mantenint aquests anys perquè la garrova tenia un valor, sense garrova és fàcil que quedin abandonades. I això és un problema que tenim.
P.- En el tema de la garrova, què hi podeu fer des d’Unió de Pagesos?
R.- Malauradament res. Hem pregat al conseller que vigili perquè no s’abusi d’això. El que no pot ser és que hi hagi pagesos que vagin a descarregar les garroves a una cooperativa durant tot l’estiu, i en acabar l’estiu ja parlarem de preus. El pagès té dret a saber el preu que li pagaran abans de descarregar una garrova, i també tindrà dret a carregar la garrova i dur-la-se’n quan li diguin el preu que li pagaran i no li vagi bé. Si resulta que el preu no li va bé, però la garrova queda allà, la conselleria ha fallat, l’administració no ha vigilat perquè tenim un productor que ven a pèrdues. A 35 cèntims, amb el preu del gasoil i de la ma d’obra, és probablement anar a pèrdues. Són decisions empresarials, però estic segur que hi haurà molta manco garrova collida que l’any passat.
P.- Les previsions són mes bones, per exemple, a la vinya?
R.- El raïm és diferent. El raïm precisament a Mallorca es paga relativament bé. A Catalunya això no passa i aquí, probablement, és per la bona feina dels cellers. La majoria de cellers de Mallorca són pagesos que un moment donat decideixen elaborar vi. La campanya del raïm es preveu que serà bona, si no hi ha cap de nou.
P.-Quin és el perfil dels vostres socis?
R.- Unió de Pagesos té molts de socis petits. Per exemple, els 40 pagesos que queden al situat de Mercapalma són socis d’Unió de pagesos. Històricament el perfil ha estat el de petites economies familiars, però el soci que entra avui en dia és molt més heterogeni i també les empreses són més heterogènies. Els pagesos que fa 40 anys que fan de pagesos, que avui són majors, eren majoritàriament hortolans que tenien un parell de quarterades de fruita seca i ho combinaven amb un parell d’ovelles. Això ha canviat, la majoria empreses avui no toquen diferents sectors, i si ho fan no són representatius dins la facturació de l’empresa.
“Si ets capaç de controlar segons quins costos, tens un forat de negoci, si ets hostatge del mercat els costos de producció pugen.”
P.-Cap a on va el sector?
R.- La major part de pagesos que s’incorporen ho fan amb la filosofia de fer producció ecològica i economia circular. Jo crec que és una de les claus. Hi ha explotacions ramaderes que, arran de tècniques d’aquestes com el maneig en extensiu, en ecològic o en regeneratiu, poden baixar costos. Si ets capaç de controlar segons quins costos, tens un forat de negoci, si ets hostatge del mercat els costos de producció pugen.
El futur, per un tema de costos i de consciència ambiental, passa per pràctiques més respectuoses. De fet la nova PAC premia pràctiques més respectuoses, paga més per una quarterada que deixis descansar a l’estiu. Els pagesos no poden viure d’esquena a la ciència, hi ha pràctiques ecològiques o regeneratives que venen acompanyades per tesis científiques. Deixar la matèria orgànica a la terra fa que la terra retingui més carboni, al cap i a la fi el que ens interessa és convertir l’aire en una terra fèrtil, i les practiques molt agressives el que fan es convertir la terra en aire. Crec que hi ha pagesos que a lo millor eren un poc escèptics però quan veuen els resultats ho veuen d’un altra manera.
“S’obri una finestra d’oportunitat en el fet que Joan Simonet estigui al capdavant de la Conselleria.”
P.-Quin ha de ser el paper de l’Administració?
R.- Jo crec que l’Administració ha de fer un esforç en tots els sentits. La interlocució digital amb els ciutadans ha de ser senzilla, si Facebook és capaç de tenir un programari prou intuïtiu, l’Administració ha d’espavilar un poc. L’escletxa digital no és només perquè l’interlocutor sigui un analfabet digital, és perquè el programari que empra és molt complicat.
I hi ha un punt, i és un meló que ha d’encetar, que és ser capaç d’intercedir entre propietaris i pagesos. Passa en el cas de la Serra, és ca teva però la terra ha d’estar gestionada, si està en producció ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic. L’Administració ha d’intercedir entre el pagès i el propietari, o ha de donar incentius als propietaris. A lo millor hi pot haver incentius fiscals, el que no pot ser és que la major part de la massa arbòria de les Illes Balears que està en mans privades no estigui gestionada, i no hi està. La ramaderia probablement no és suficient però és una passa, però l’Administració ha d’estar enmig d’aquestes iniciatives.
S’obri una finestra d’oportunitat en el fet que Joan Simonet estigui al capdavant de la Conselleria perquè pot ser sensible a aquestes coses. I som molt optimista en aquest sentit, a foravila les coses han estat històricament molt complicades, però avui la gent que s’hi tira en general te les idees molt clares.
Hi ha més iniciatives que tendeixen a tancar el cercle, i a cada poble hi ha el grup de pagesos ecològics que fan cistelles. Són noves formes de vendre que com a empresa te donen joc, i el fet de dur-ho a domicili també et permet més qualitat i un producte més fresc. La plaça de les verdures a Manacor s’està morint perquè no hi ha productors que hi vulguin anar. Quan els productors eren empreses familiars, hi havia la dona o un fill o una filla que podien anar al mercat, però avui en dia no poden. Els mercats municipals tenen molt mala ferida.