Entrevistes

Xisca Tous, Colònia Neta

Xisca Tous: “Volem l’eliminació d’espectacles de pirotècnia a les festes”

Colònia Neta és un grup de dones que espontàniament fan net el litoral de la…

Flor de Figa, Ponç, Miquel Àngel i Joan Cloquell

Ponç Cloquell: “El cultiu de la figuera és una bona manera de donar rendibilitat a la terra”

A finals de juny faran la seva primera collita de figues flors i a finals…

Joan Círia Fora Vila

Joan Círia: “Vull treure de l’oblit les religioses que s’han dedicat a la música, moltes vegades amb millor currículum que els homes”

Demà dissabte es presenta a la Biblioteca de Portocolom el llibre titulat “Religioses, beguines i…

Esperança Mora: “No tenim tant d’albercoquer com necessitaríem”

Es temps d’albercocs. Enguany les pluges de maig han retardat la maduració del fruit i…

Llum Gómez Campillo -54 anys- és la nova vocal Eco en el Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu. Palmesana de naixement, sempre ha mantingut un fort lligam amb la vall de Sóller ja que la visita des de ben petita i hi té part de la família. Administrativa d’una entitat pública, Llum Gómez sempre ha gaudit d’una plena consciència ecològica la qual cosa l’ha duita a ser sòcia de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA), a comptar sempre en les seves actuacions amb un fort sentiment ecològic i ara a entrar a la directiva de la Cooperativa. Pregunta.- Des de quan és la representant Eco al Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu? Resposta.- Vaig ser nomenada vocal Eco del Consell Rector de la Cooperativa el passat 20 de març, però fou en la darrera assemblea de l’entitat, el passat 31 de març, quan s’aprovà el meu nomenament, ja que havia de ser refrendat en assemblea. P.- Quina és la seva funció a la Cooperativa? R.- Cal dir que la secció Eco va ser creada fa només un any i la seva funció bàsica és el foment de la producció ecològica en les explotacions dels associats de la cooperativa. Els socis interessats en aquesta opció tenen a la seva disponibilitat, a més d’assessorament tècnic, les instal.lacions necessàries per a aquest tipus de producció. Ara bé, un requisit indispensable és estar inscrits al CBPAE. P.- Qué és el CBPAE? R.- És l’òrgan que certifica la producció ecològica a la nostra comunitat. El CBPAE -Centre Balear de la Producció Agrària Ecològica- és l’entitat que s’encarrega de realitzar els controls i certifica tots els productes ecològics que es produeixen o comercialitzen a les Illes Balears, des del camp fins al consumidor final, passant per totes les fases. Val a dir que la Cooperativa de Sant Bartomeu ja és un comerç Eco. P.- Quines són les principals propostes ecològiques que ofereix la Cooperativa? R.- D’una banda, està en marxa posar en funcionament una tafona ecològica; i de l’altra, ofereix assessorament tècnic. Sempre amb la idea primordial d’impulsar i afavorir aquest sector. P.- Quin tan per cent de conreu ecològic hi ha a la vall de Sóller? R.- Realment encara és escàs, però està en un clar augment. P.- Amb quin suport tècnic compta la Cooperativa ecològicament parlant? R.- La Cooperativa compta actualment amb dos tècnics, un per al conreu dels cítrics i un altre per a l’olivar. Tot i això, s’ha de dir que aquests tècnics ofereix assessorament tant als conreus ecològics com als conreus d’agricultura tradicional. A més, la Cooperativa ha ofert assessorament a través de diversos cursos realitzats per APAEMA. P.- Encara desperta suspicàcies la paraula “ecològic” entre la pagesia sollerica? R.- Sí, sobretot perquè costa molt canviar les dinàmiques que tradicionalment s’han duit a terme en la pagesia. Aquella frase que diu “aquí això ho hem fet sempre així” és indicativa d’una mentalitat molt mala de canviar; però es tracta de fer pedagogia i de predicar amb l’exemple. El fet d’haver duit a terme unes determinades pràctiques amb un cert èxit fa que es creïn dubtes sobre els resultats de les tècniques més innovadores. Es tracta d’una qüestió, també, de comoditat: no es canvia de tècnica perquè el que han fet tradicionalment encara els funciona; això sí, sense plantejar-se altres qüestions com les repercussions mediambientals. P.- Quins resultats s’obtingueren de la presentació de confitura de taronja i llimona ecològica que es va dur a terme durant la passada Fira de la Taronja? R.- Els resultats foren excel·lents: es va vendre tota la producció que hi havíem duit. A més, la gent es mostra molt interessada i no hi va haver cap tipus de prejudici. P.- El futur de la Cooperativa passa per l’ecologisme? R.- Es té molt en compte aquest aspecte i veig que se’l vol impulsar fermament. P.- Quin és el mètode a seguir si es vol passar d’un conreu tradicional a un ecològic? R.- Cal seguir una sèrie de passes i pautes. La primera passa és fer una sol·licitud d’inscripció al CBPAE; seguidament, un tècnic d’aquesta entitat passarà a fer una inspecció de la finca en qüestió on comprovarà els llocs d’emmagatzematge, que no hi hagi productes no permesos per aquesta entitat -si n’hi ha, es retiraran i es lliuraran a la conselleria d’Agricultura-, també es comprovarà si hi ha risc de contaminació de les finques veïnades i es comprovaran els límits de la finca o parcel.la; finalment s’iniciarà un Quadern de Camp. Aquest quadern de camp serà revisat anualment pels tècnics. Passat un any, la finca passarà a reconversió; i al cap de dos anys ja s’obtendrà el certificat d’agricultura ecològica. P.- Què s’ha de registrar al Quadern de Camp? R.- D’una banda, les dades establertes per la conselleria, i de l’altra les intervencions fetes a la finca o parcel.la amb una datació clara. També s’hi ha de dur un exhaustiu registre dels productes emprats -sempre autoritzats per la CBPAE-, així com un registre de les factures dels productes comprats per a la seva certificació. P.- Quina solució ecològica veu a la crema de poda per a la nostra vall? R.- En primer lloc, la trituració de les restes de poda: d’aquesta manera s’enriqueixen amb matèria orgànica els sols i n’afavorim la seva renovació; i en segon lloc, també existeix la tècnica del Biochar, es tracta de processar la biomassa mitjançant piròlisi. P.- Entén, per tant, qui pensi que l’ecologisme implica inversions econòmiques inassumibles per als pagesos? R.- No, perquè aquestes inversions s’han de contemplar a llarg termini; a més hi ha mesures com el cooperativisme que permetrien compartir aquests mètodes. Tot i això, ens hauríem de plantejar emprar cada cop més mètodes on s’estalviàs el màxim de combustible. Cal dir que a Sóller, els conreus solen ser en la seva majoria petits; a més, la gent no sol viure dels conreus, la qual cosa complica més la qüestió. P.- Es pateix d’una visió a curt termini? R.- Tal vegada sigui així. Hem de tenir molt present que la reconversió d’una finca no és un fet immediat: es tracta d’un procés lent i molt curós. P.- Quins són els principals entrebancs ecològics que afecten la pagesia sollerica? R.- La lluita per un canvi de mentalitat és, sens dubte, el més gran. Però anant a pràctiques més concretes: la presa de consciència de la importància de la reducció d’adobs químics de síntesi i l’optimització dels recursos hídrics. P.- Fruita ecològica és sinònim de fruita cara? R.- No, la fruita ecològica no és cara si tenim present que darrere aquesta pràctica hi ha uns mètodes de conreu que impliquen més temps i sobretot més qualitat i més respecte vers el medi ambient. P.- Quins tipus de producte Eco ofereix la Cooperativa? R.- Comptam amb dues línies: una de producte envasat -confitures de taronja i llimona ecològica- i una de producte fresc sota demanda -taronja i llimona ecològica, hortalissa, nispros...-. En alguna ocasió, també hem tengut oli. P.- Per acabar, quin missatge adreçaria als sollerics per tal d’incorporar-se a la dinàmica ecològica? R.- Els convit a participar d’un projecte molt engrescador i els vull fer saber que estic a la seva total disposició per assessorar-los en aquesta temàtica. Per contactar amb mi ho podem fer a través de la Cooperativa que em farà arribar les seves demandes.

Llum Gómez: “És important prendre consciència que hem de reduir els adobs químics”

Llum Gómez Campillo -54 anys- és la nova vocal Eco en el Consell Rector de…

Albert Palou, Fundació Maria Ferret

Albert Palou: “Hem posat en marxa una recollida de signatures perquè es protegeixi el Poble Nou”

Els alcudiencs la coneixen com Es Poble Nou, però el seu nom original era la…

Miquel Angel Miranda

Miquel Angel Miranda: “El còmic pot ser un mitjà molt adequat per a fer divulgació científica”

Miquel Angel Miranda ha ajuntat les seves dues grans passions, la ciència i el còmic,…

Sara Lechuga, Fil de Bosc

Sara Lechuga: “La llana té un munt de minerals i nutrients”

Fa 2 anys que Sara Lechuga fa recerca per fer compostatge amb la llana d’ovella…

Bernadí Alba

Bernadí Alba: “Si el peix no te l’has de menjar, torna’l viu a la mar”

“Quan ets a la mar, veus de primera mà els problemes que hi ha”, Bernadí…

Josep Pascual Tortella, Amics dels Molins

Josep Pascual: “A Mallorca hi ha uns 600 molins aprofitables per a generar energia”

Al costat de la carretera de Manacor, a la sortida de Son Ferriol, trobam un…