Reportatges

La dopamina és un neurotransmissor produït en diverses parts del cervell, incloent-hi la substància negra i l'àrea tegmental ventral. És essencial per a la comunicació entre neurones (cèl·lules nervioses) i està implicada en nombrosos processos corporals i cerebrals. Com actua la dopamina? La dopamina es lliura als espais sinàptics (les connexions entre neurones) i s'uneix als receptors dopaminèrgics de les neurones veïnes. Aquest procés permet la transmissió de senyals que influeixen en diverses funcions del cos i la ment. Hi ha cinc tipus principals de receptors de dopamina, designats com D1 a D5, i cadascun té un paper específic en la resposta a la dopamina. Els nivells de dopamina poden augmentar en diverses situacions, incloent-hi: Experiències plaents: Menjar, tenir relacions sexuals, escoltar música que agrada, o qualsevol activitat que el cervell percebi com a plaent. Èxit i recompensa: Quan una persona aconsegueix un objectiu o rep una recompensa, els nivells de dopamina augmenten, fomentant un sentiment de satisfacció. Activitat física: Fer exercici físic pot augmentar els nivells de dopamina, millorant l'estat d'ànim i l'energia. Drogues i substàncies: Algunes drogues, com la cocaïna i les amfetamines, augmenten artificialment els nivells de dopamina, generant sensacions de plaer i eufòria. La dopamina té diverses funcions importants en el cos i la ment: Motivació i recompensa: És fonamental en el sistema de recompensa del cervell, influenciant la motivació i el plaer. Moviment: Juga un paper crucial en el control motor. La degeneració de les neurones productores de dopamina a la substància negra és una característica de la malaltia de Parkinson, que causa problemes de moviment. Funció cognitiva: Està implicada en processos cognitius com l'atenció, la memòria i la resolució de problemes. Regulació de l'humor: Nivells inadequats de dopamina estan associats amb trastorns de l'estat d'ànim, com la depressió. Sistema endocrí: Influeix en la secreció d'hormones, incloent-hi la prolactina, que regula la producció de llet en les glàndules mamàries.

Com actua la dopamina en el nostre cos

La dopamina és un neurotransmissor produït en diverses parts del cervell, incloent-hi la substància negra…

L’Alzinar: Sí, a les teràpies naturals

El contrari de la societat del joc és la nostra societat del rendiment,on cadascú s’explota…

El Cap de Bou de Talapí (i II)

De l’estilitzada obra escultòrica del Bou de Talapi i de tots els elements que la…

Nevater, l’ofici més dur de l’hivern

Moltes vegades tenim coses al nostre abast i no hi prestem la deguda atenció. El…

Les roses beneïdes de Santa Rita

Les roses beneïdes de Santa Rita

El roser és conegut entre els amants de la jardineria -ja sigui per la varietat…

El colom nas de xot, una protuberància feta estàndard

És prou coneguda l’afició que a les Balears hi ha vers la colombicultura, una dèria…

Fa ja algunes dècades que l’ús del sifó en els bars pràcticament s’ha extingit. Sobre la barra o en alguna estanteria que quedàs ben a mà dels cambrers, hi solia haver una col·lecció de deu o quinze sifons de vidre, degudament protegits per una malla plàstica, que anaven de taula en taula a mesura que la clientela n’havia de fer ús. Avui ja són ben pocs els establiments que encara conserven aquesta manera de servir aigua de Seltz per aportar bombolles a begudes com el palo, el vermut o el vi, entre d’altres, i donar-los un nou caràcter, més refrescant i divertit. Defensors del sifó i les seves virtuts segueixen estimulant el consum del sifó autèntic, aquell que ve en ampolles de vidre, i continuen demanant-lo als proveïdors de confiança. I una de les poques marques que segueix avui produint aquest producte és Begudes Puig. Emperò el gran problema d’aquesta i altres marques és que les velles ampolles de vidre s’estan exhaurint. Ja quasi no en queden. El gran drama és que s’han convertit en objectes de decoració que es venen a mercadets d’antiguitats per 20 o més euros i que van deixant de tenir l’ús pel qual varen ser creats. Begudes Puig, precisament, ha fet una crida als mallorquins que tenguin ampolles de sifó a ca seva perquè no els facin desaparèixer: “No els tiris, nosaltres te’ls compram”, diuen en una campanya iniciada a les xarxes socials. “No volem que es perdi la tradició i cada vegada són més escassos”, expliquen. I així és. Ho confirma el gerent de l’empresa, Julià Puig, que explica que cada dia que passa estan més desprovistos de les clàssiques ampolles retornables de sifó. Evidentment, fa temps que varen incorporar els envasos de plàstic retornables, “però hi ha clients que ens demanen l’envàs tradicional, el de vidre, i ha arribat un moment que no podem atendre la demanda que tenim”. La creació de nous envasos no és senzilla. No hi ha cap fàbrica a Europa que s’hi dediqui i únicament a Argentina n’han trobat alguna. Prefereixen, per tant, rastrejar rebosts i porxos de cases mallorquines a la recerca de sifons que han caigut en l’oblit. Molts d’ells s’hauran de reparar, però estan disposats a fer-ho i no perdre la tradició. De fet, tenen en circulació algunes ampolles de sifó que tenen prop de cent anys. I és que el sifó torna. Està en auge. Julià Puig detalla que aporta una dosi elevada de gasificació a determinades begudes “que no s’aconsegueix de cap altra manera” i comenta que “és un producte actualment molt preuat en el món de la cocteleria”. A més, reconeix que té un component estètic que no podrà tenir mai una ampolla de sifó de plàstic. La fabricació de begudes carbòniques té una història llarga i intensa a Mallorca. Al final del segle XIX aparegueren un seguit de petites fàbriques que avui es dirien de quilòmetre zero a gran part dels municipis de l’illa. Hi havia pobles que fins i tot tenien fins a dues o tres fàbriques. Hi ha fonts que expliquen que durant els anys seixanta hi va arribar a haver fins a 93 fàbriques de sifó a Mallorca. Pensem que aleshores la distribució es feia en carro i que la distribució en camions no arribaria fins molt més endavant en el temps. Va ser el primer refresc que es va poder trobar als bars i cada petita fàbrica s’encarregava, a més de reomplir els envasos, també de netejar-los. Cada marca tenia la seva peculiaritat, un sabor únic. Però la irrupció de les marques universals de refrescs varen rebentar el sifó i dins el darrer terç del segle XX quasi totes elles sucumbiren. Ordinas, La Popular, Puig, Miret, A. Vicens, Can Ramis, Simonet, Cicerón, Suprex... són algunes d’aquestes marques que varen assortir la població mallorquina d’aquesta bombolla ara nostàlgica que Begudes Puig es resisteix a deixar de produir, ben igual que milers de persones no volen deixar de consumir. El problema, ara, no és la demanda, sinó l’envàs. I segur que n’hi ha moltíssims d’oblidats, coberts de pols.

El sifó vol tornar, però les velles ampolles són ara objectes de decoració

Fa ja algunes dècades que l’ús del sifó en els bars pràcticament s’ha extingit. Sobre…

L’Alzinar: Permacultura, i amor per la Natura

El Fora Vila i la Permacultura i amor per la Natura. Des d’aquell llunyà 1979,…

El cap de bou de Talapí

   Un repàs al llibre «El Cap de Bou de Talapi» (Edicions Documenta Balear 2017)…

El llonguet, la lluita pel pa artesà

            Malauradament el llonguet és -en els darrers temps- notícia, no per la seva molla…