Arranca el procés participatiu del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic a les Illes Balears
El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, varen presentar ahir al Comitè d’Experts de les Illes Balears l’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic. Aquest és el punt de partida del procés de participació dels col·lectius implicats en la transició energètica i en la lluita i adaptació al canvi climàtic, amb l’objectiu de poder conformar el full de ruta de les Illes quant al desplegament ampli de la Llei.
Aquest Pla establirà un marc transversal d’orientació i planificació dels objectius, les polítiques i les accions per complir amb la Llei de transició energètica i canvi climàtic i accelerar en la reducció d’un 40 % de les emissions contaminants a les Illes Balears fins al 2030.
Per al vicepresident i conseller, Juan Pedro Yllanes, «avui iniciam un procés d’escolta i de feina conjunta, en què tots els actors principals de la societat de les Illes podran fer les seves aportacions al Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, que no és més que el principal instrument previst a la nostra llei per ordenar i planificar els objectius, polítiques i accions que ens permetran aconseguir els objectius establerts a la llei i adquirits internacionalment. El Pla especificarà i concretarà el full de ruta per aconseguir reduir les emissions, el consum primari d’energia i augmentar la penetració de renovables a cadascuna de les Illes i de manera sectorialitzada. A més, inclourà un marc estratègic d’adaptació del territori i les infraestructures als efectes del canvi climàtic».
El Comitè d’Experts és l’òrgan col·legiat encarregat d’assessorar el Govern en el disseny i desplegament de les mesures necessàries per a lluitar de manera efectiva contra l’escalfament global i el canvi climàtic, tant pel que fa a mesures de mitigació com d’adaptació, i així poder assolir els objectius i les finalitats d’interès públic marcades en la llei. En aquest sentit, el seu president, Pau de Vílchez, ha asseverat que «el Pla de Transició Energètica, és un pla imprescindible perquè la Llei de Canvi climàtic estableix una sèrie d’objectius, però lo important és definir com hi arribem. Aquest Pla el que estableix és que per a cada sector, per a cada illa de les Illes Balears, quant hem de reduir, quins són els esforços que hem de fer i també quins son els beneficis que en retirarem. És important tenir en compte que quan parlem de canvi climàtic i la necessitat de la transició energètica no s’ha de veure només com una reducció del nostre nivell de benestar, com el fet de que nosaltres hem de deixar de fer coses per donar resposta a la crisis, sino que aquesta transició energètica és una oportunitat per a transformar el nostre model productiu, per tenir un medi ambient més saludable ja que si alguna cosa ens ha ensenyat la crisi de la COVID és que sense un medi ambient saludable no hi ha prosperitat ni benestar possible. A més, podem millorar la nostra salut, la nostra economia, les possibilitats de feina, en diversificar i crear nous llocs de treball i en aquest sentit hem d’aprofitar la Transició Energètica per a que les Illes Balears siguin un espai de benestar compartit per tota la ciutadania».
«Des del Comitè d’Experts estem en contacte amb altres iniciatives a nivell europeu i lo que està clar és que això és urgentíssim. No només perquè els científics han establert i hi ha un consens global sobre la necessitat de donar resposta al canvi climàtic, sinó també perquè de les pròpies institucions europees es reconeix aquesta urgència i dirigeixen als Estats a prendre les mesures adequades. En aquest sentit Balears, ha de ser capdavantera, ha de donar exemple i ha d’estar en la línia de sortida de tots els fons europeus que permetin donar resposta a aquesta emergència», ha afegit.
Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha apuntat que «avui iniciam el procés amb el principal òrgan de caire científic que ens hem donat a la Llei de canvi climàtic, que acabarà amb el desenvolupament d’un document que ens guiï cap a la reducció d’emissions i actuacions clau en adaptació al canvi climàtic. A l’estiu entrarem a una segona fase, en la qual presentarem una versió inicial del Pla on estaran incloses les aportacions fetes durant aquest procés de participació que hem iniciat aquest divendres. Així, es passarà a consulta a administracions i agents socials i ecologistes i l’estudi ambiental estratègic, per tal que pugui rebre suport tècnic. Finalment, la tercera i la quarta fase inclouran la presentació de la versió final del Pla».
El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic
El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic té com a objectiu que per a l’any 2023 les Illes Balears tenguin les bases per a un model econòmic sostenible, descarbonitzat i resilient al canvi climàtic, fet que permetrà un creixement socialment just, intel·ligent i democràtic. Així, aquest Pla pretén donar forma a la planificació de la política de transició energètica i canvi climàtic balear, de manera que es pugui donar compliment als compromisos que emanen de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.
L’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ja va ser presentat al Consell Balear del Clima el passat 12 de maig i ha de preveure les mesures necessàries per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990, avançar cap a la major autosuficiència energètica reduint el consum primari d’energia respecte al 2005, així com ampliar la potència d’energies renovables a les Illes Balears i assegurar l’adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.
Segons aquest Pla, el primer objectiu és reduir les emissions un 40 % el 2030 per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. Així mateix, la reducció del consum primari ha d’abaixar un 26 % el 2030 i fins a un 40 % el 2050. D’altra banda, el Pla preveu quotes quinquennals de penetració d’energies renovables, per tecnologies, a fi d’assolir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l’energia final consumida en el territori balear: el 35 % per a l’any 2030 i el 100 % per a l’any 2050. Aquests objectius s’han d’ajustar a les particularitats de cada illa.
Principis del Pla
Cal assenyalar que el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic està enfocat en quatre principis. El primer està centrat en la democratització de l’energia, per impulsar el dret de la ciutadania a l’accés a l’energia i a la informació i la formació, per tal d’adaptar el consum i la producció a mitjans sostenibles i eficients. El segon principi està centrat en la prevenció. Així, s’estableix un marc que asseguri la vigilància i la previsió per respondre als impactes negatius del canvi climàtic i se centra en el reforç de la capacitat d’adaptació i augment de la resiliència.
El tercer principi està centrat en la participació, en què s’estableix facilitar canals de col·laboració per al desenvolupament de l’acció energètica i climàtica balear, per tal que sigui impulsada per tots els sectors de la societat. Finalment, el quart principi del Pla està centrat en la innovació i la transformació, i té com a objectiu l’impuls de la innovació, el coneixement especialitzat i la capacitat de transformació.
Puntals bàsics del Pla
El Pla, a més, també està sustentat en quatre puntals bàsics: estabilització i decreixement de la demanda elèctrica; adopció de criteris d’economia circular; resiliència als impactes del canvi climàtic, i coneixement, tecnologia i innovació.
Quant al primer puntal, centrat en l’estabilització i el decreixement de la demanda elèctrica, aquest Pla estableix unes línies d’actuació enfocades en la rehabilitació energètica d’edificis existents, adaptar la normativa urbanística per minimitzar les barreres a la rehabilitació, desenvolupar plans de gestió energètica per a edificis i indústries, auditories energètiques i sistemes de gestió. A més, pretén millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions d’enllumenat públic existent, així com fomentar i promocionar les instal·lacions d’autoconsum i fomentar-ne la generació descentralitzada. En la mobilitat, el Pla estableix una línia estratègica d’actuació centrada en la promoció de la mobilitat sostenible, impulsant una transició cap a la mobilitat elèctrica, instal·lant més punts de càrrega i impulsant i desenvolupant plans de mobilitat urbana sostenible. Així mateix, i en relació amb la potenciació d’actius energètics, el Pla estableix l’impuls de sistemes d’emmagatzematge energètic per tal de flexibilitzar i optimitzar el sistema energètic mitjançant la implementació de tecnologies que aportin flexibilitat al sistema elèctric.
El segon puntal d’aquest Pla, centrat en l’adopció de criteris d’economia circular, estableix el foment del reciclatge i la reutilització de subproductes, per afavorir la substitució de matèries primeres per subproductes o materials procedents de la valorització de material de residus. En aquest punt, es trasllada la necessitat d’incloure la captació del biogàs d’abocadors i la seva valorització energètica i/o transformació de biogàs en biometà i la seva injecció a la xarxa. Així mateix, en matèria de producció i consum local i sostenible, es volen fomentar els canals curts de comercialització de productes.
Quant al tercer puntal, enfocat en la resiliència als impactes del canvi climàtic, el Pla estableix una línia d’actuació centrada en la millora de l’alerta primerenca i la gestió de l’emergència climàtica i la preparació de la població davant els riscs climàtics, establint programes de vigilància i seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre la salut humana o establint programes de prevenció i seguiment i acompanyament per als col·lectius més afectats. Així mateix, s’estableix una línia d’actuació centrada en la protecció dels ecosistemes i en la millora d’adaptació dels recursos hídrics i de les activitats agroramaderes. Aquest tercer puntal també inclou una línia d’actuació centrada en l’adaptació al canvi climàtic, fomentant solucions basades en la natura en entorns urbans, i una línia centrada a impulsar un turisme sostenible i adaptat al canvi climàtic, que estableix l’impuls de la desestacionalització i redefineix el model de turisme incorporant la variable climàtica.
Finalment, el quart puntal, centrat a impulsar el coneixement, la tecnologia i la innovació, preveu una línia d’actuació enfocada en la sensibilització i l’exemplificació en aquest àmbit, fent difusió del concepte d’eficiència energètica i el foment de polítiques d’estalvi energètic. Així mateix, es preveu l’impuls i la promoció de programes de recerca, desenvolupament i innovació en canvi climàtic, tant en mitigació com en adaptació, i l’impuls de la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament d’aquest Pla.
El Comitè d’experts
El Comitè d’Experts està format per persones expertes de diverses àrees relacionades amb l’escalfament global i la transició energètica, entre els quals es troben Pau de Vílchez, jurista, subdirector del LINCC i president del Comitè; Sarah Oppenheimer, responsable de comunicació estratègica de l’European Climate Foundation i vicepresidenta del Comitè; Gabriel Jordà, físic marí, investigador de l’Institut d’Estudis Oceànics i membre del LINCC; Ramon Pujol, professor d’enginyeria mecànica i energia elèctrica industrial de la UIB, i membre del LINCC; Nuria Marbà, biòloga marina, investigadora científica de l’IMEDEA i membre del LINCC; Ivan Murray, geògraf, professor de geografia humana de la UIB i membre del LINCC, y Ana Digón, politòloga del Global Grass-fed Forum.