Una caminada popular per estrenar el tram entre Estellencs i el coll d’Estellencs de la Ruta de Pedra en Sec

F.V.

Prop d’una quarantena de senderistes han participat a l’acte inaugural de l’obertura del tram entre Estellencs i el coll d’Estellencs de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) amb una nova caminada popular. El departament de Sostenibilitat i Medi Ambient ha habilitat un servei d’autocar gratuït per a les persones inscrites en la caminada.

El recorregut d’Estellencs a Puigpunyent cobreix una distància de 8,5 amb una durada aproximada de 4 hores. L’itinerari, que forma part de la variant C d’Estellencs a Calvià de la Ruta de Pedra en Sec, està indicat amb 68 senyals.

Durant segles el camí Reial d’Estellencs a Puigpunyent va ser, i encara és, l’única via de comunicació directa entre els dos pobles, units administrativament fins el segle XIX, segons han detallat des del Consell de Mallorca. Una de les parts es va convertir en camí de carro, i altres es varen veure afectades per les esllavissades i per la construcció de pistes forestals, per crear una línia elèctrica. Així i tot, es conserven alguns trams amb els marges i empedrats originals.

Elements d’interès

Durant l’excursió d’avui s’han fet diverses aturades per explicar la riquesa dels elements paisatgístics i arquitectònics que es poden trobar entre Estellencs i Puigpunyent. En aquest recorregut de 8,5 km s’ha pogut observar elements com les rentadores d’Estellencs, les cases de Son Fortuny, Son Fortesa, el basament de la creu de s’Ermità, la font de s’Abelló, el torrent Major o l’antic camí de ferradura.

Es Molí: Poc abans d’abandonar la possessió de Son Fortuny s’entreveuen, a l’altra banda del torrent, dues estructures que aprofitaven el cabal de la font de s’Ull de s’Aigua per moldre el gra. Es desconeix l’antiguitat del conjunt, però al molí inferior s’observa un baix relleu amb la data de 1632.
Son Fortuny: Possessió que temps enrere fou la més gran del terme d’Estellencs, fins que el 1981 es va dividir i el Consell de Mallorca en va comprar una part, encara que el camí discorre per la propietat privada.Estigué destinada principalment al conreu de l’olivar, encara que comptava amb importants zones d’horta i de bosc. Destaca pel casal, d’una d’arquitectura sòbria, amb un pati interior al qual s’accedeix per un portal principal o «forà», i compta amb tafona, celler, capella i una torre de defensa de planta quadrada situada a l’extrem sud.
Sa Teulera: Petita construcció que estava destinada a la producció de teules, formada per un forn de toves, un espai destinat a habitatge i magatzem, un estable i una síquia que portava l’aigua de la font de Muntanya, necessària per elaborar les peces. Funcionà entre els segles xviii i xix, i després d’un període d’abandonament es reobrí el 1936, per tancar definitivament el 1947.
Son Fortesa: Possessió d’origen àrab, coneguda amb el nom de «Talesa», que agafà d’un dels primers propietaris coneguts, i que l’any 1466 passà a mans de Maties sa Fortesa. Les seves cases, amb tafona i capella, s’organitzen al voltant d’una clastra o pati interior de planta rectangular, amb un aspecte que respon majoritàriament a la reforma duita a terme durant la primera meitat del segle XVII.