La Setmana Santa ha de servir “per contrarestar el pessimisme social d’avui”, segons el bisbe Taltavull
El Palau Episcopal de Palma ha acollit avui la presentació del programa dels actes religiosos que enguany tendran lloc durant la Setmana Santa. Han assistit a la roda de premsa el bisbe, Sebastià Taltavull; el degà de la Seu, Teodor Suau; i altres preveres i presidents d’associacions de confraries.
El bisbe Taltavull ha explicat que les processons són “un acte de manifestació de la fe, una acció de penitència i un pelegrinatge per als catòlics” i ha afegit que “volen aportar un missatge renovador d’esperança i il·lusió per contrarestar el pessimisme social que avui vivim”. Així mateix, ha volgut explicar els objectius de les confraries en tres vessants: la formació cristiana que han de tenir els seus membres; l’espiritualitat; i l’acció social.
El Bisbe ha recordat les paraules de Benet XVI dirigint-se als confrares: “En aquesta època de grans canvis que estam vivint, l’Església us necessita també a vosaltres, estimats amics i amigues, per a portar l’anunci de l’Evangeli de la caritat a tots, recorrent camins antics i nous. Així, i doncs, benemèrites confraries, arrelades en el sòlid fonament de la fe en Crist, amb singular multiplicitat de carismes i la vitalitat eclesial que us ha de distingir, heu de continuar difonent el missatge de salvació enmig del poble, actuant en les múltiples fronteres de la nova evangelització”.
Els representants de les associacions de confraries que han participat en la roda de premsa han manifestat les “ganes, il·lusió i esperança” amb les quals afronten aquesta Setmana Santa, destacant en cada cas les novetats i els canvis en l’organització dels actes.
A la Part Forana
En el cas de Llucmajor, s’ha incidit en el Sermó de l’Enganalla que es fa al convent dels franciscans de Sant Bonaventura. I sobre el Diumenge de l’Àngel, quan se celebra la festa del Crist de l’Esperança, ha explicat que enguany té un significat especial perquè es compleixen 400 anys de l’incendi a la capella, un foc que miraculosament no va afectar la molt venerada imatge del Sant Crist.
El representant de l’Associació de Confraries de Pollença ha explicat que, a les 21 hores del Divendres Sant, dalt del Calvari, es procedirà a l’escenificació del Davallament de Jesús de la Creu i posterior processó per l’Escalonada i els carrers de Pollença fins a la parròquia, on tindrà lloc el Sermó de la Soledat de Maria. Hi haurà càntics, pregària i recitació del poema Processó, del venerable Costa i Llobera.
Josep Noguera, president de l’Associació d’Inca, ha destacat la 4a edició de les Converses, enguany amb el cardenal Omella, president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Barcelona, entrevista que es projectarà dia 23 a Santa Maria la Major després de la Vigília del Ram i de la processó dels estendards. També ha explicat que, en el Viacrucis del dimarts 26 de març, predicarà la germana de la Puresa, Xisca Valladares.
A Palma
Bernat Riera, president de l’Associació de Palma, ha destacat entre les novetats d’enguany, la celebració del Pregó, dia 15 de març, al monestir de Santa Clara, seu de la Confraria del Sant Crist de l’Agonia, que aquest 2024 celebra el seu centenari.
Respecte de les processons, totes mantenen els seus horaris i recorreguts, excepte la del Dijous Sant. La processó del Sant Crist de la Sang recupera el seu antic itinerari i sortirà igualment del Santuari de l’Anunciació a les 19h, recorrerà els carrers dels Oms, Sant Miquel, plaça Major, Colom, plaça de Cort, Palau Reial, fins a la Seu.
Així, ha intervingut el degà, Teodor Suau, la Seu acollirà totes les confraries i quan arribi el Sant Crist de la Sang es farà una pregària. Acompanyat de la Confraria de la Verge Dolorosa i de representació de la resta de confraries, el Sant Crist tornarà al Santuari, on es farà la veneració dels feligresos que l’acompanyin.
El pare Antoni Cañellas, vicari episcopal de Pietat Popular, ha donat les gràcies a tots els implicats “que fan possible la celebració de la Setmana Santa” i ha dit que les processons “han de ser un signe per reivindicar un món més pacífic i solidari, una expressió de pau i fraternitat en un món que pateix les guerres”.